El 3 de Març de 2012 va morir en Franklin McMahon un dels grans dibuixants del reporterisme gràfic. Em vaig trobar aquest article a la pàgina de Today's Inspiration. Vaig demanar permís al seu responsable en Leif S. Peng i aquí teniu la traducció de la transcripció que van fer a el 12 de febrer de 2013 .
El 3 de Marzo de 2012 murió Franklin McMahon uno de los grandes del reporterismo gráfico. Me encontré este artículo en la página de Today 's Inspiration. Pedí permiso a su responsable Leif S. Peng y aquí tenéis la traducción de la transcripción que hicieron a el 12 de febrero de 2013.
"La revista Famous Artists Magazine de la primavera de 1968 conté una entrevista a Franklin McMahon.
"La revista Famous Artists Magazine de la primavera de 1968 contiene una entrevista a Franklin McMahon.
FAS: Va dir que no tens gaire temps per canviar d'opinió quan estàs a fora treballant. No se sent sempre amb presses i amb massa pressió per treballar bé?
FAS: Dijo que no tiene mucho tiempo para cambiar de opinión cuando está fuera trabajando. ¿No se siente siempre con prisas y con demasiada presión para trabajar bien?
FM: Si un editor m'envia a dues mil milles per fer una sèrie de dibuixos de, digue'm-ne, un esdeveniment polític, això és el que he de fer amb les millors de les meves habilitats. No puc arribar allà i decidir això, el mateix dia, prefereixo dibuixar un gerro de flors.
FM: Si un editor me envía a dos mil millas para hacer una serie de dibujos de digamos, un evento político, esto es lo que tengo que hacer con las mejores de mis habilidades. No puedo llegar allí y decidir eso el mismo día, prefiero dibujar un jarrón de flores.
FM: Crec que l'artista-reporter s'enfronta més amb un repte que els artistes que persegueixen els seus objectius a un estudi però que no ho fan. Però també és recompensat. Penso que guanyes amb la interacció, de la pressió i l'excitació. Això no disminueix l'art. Això afegeix una dimensió d'inmediatesa.
FM: Creo que el artista-reportero se enfrenta además con un reto que los artistas que persiguen sus objetivos en un estudio no lo hacen. Pero también es recompensado. Pienso que ganas con la interacción, de la presión y la excitación. Esto no disminuye el arte. Esto añade una dimensión de inmediatez.
FM: Treballant, al mateix moment, experimentes interactuació, la teva i la d'aquells que estan involucrats en l'acció, i la veus venint d'un munt de llocs. L'artista-reporter -i jo em definiria com un artista que està involucrat amb events de la seva época - no només veu, sinó que també interpreta.
FM: Trabajando, en el mismo momento, experimentas interactuación, la tuya y la de aquellos que están involucrados en la acción, y la ves viniendo de un montón de sitios. El artista-reportero-y yo me definiría como un artista que está involucrado con eventos de su época - no sólo ve, sino que también interpreta.
FM: Él (el artista-reportero) da a un evento un significado mirándolo desde otra dimensión, de alguna manera como trabaja un pintor cubista. Él puede ver alrededor de las esquinas del tiempo, así como del espacio, para dar a su imagen profundidad como significado. El artista-reportero puede hacer la mayor parte del tiempo lo que sólo los mejores fotógrafos pueden conseguir a veces. Puede mirar detrás o adelante del significado de un evento.
FAS: El seu treball dóna fe co és d'important un artista-reporter quan cobreix un event. No obstant això, moltes revistes i diaris depenen de la fotografia més que en l'art per capturar els successos de la història. Per què els artistes no han tingut més impacte en el reportatge?
FAS: Su trabajo da fe de como es de importante un artista-reportero cuando cubre un evento. Sin embargo, muchas revistas y periódicos dependen de la fotografía más que en el arte para capturar los sucesos de la historia. ¿Por qué los artistas no han tenido más impacto en el reportaje?
FM: No vull donar la impressió que estic argumentant que la cobertura d'un event d'un artista és superior a la dels fotògrafs. Són totalment diferents i ambdós tenen els seus mèrits. Els editors no entenen realment el que els artistes poden fer per ells. En el camp de la publicació tendeixen a veure les coses com fotogràficament interessants. Quan la policia d'Alabama van dirigir les mangueres sobre aquells manifestants, allò va produir una terrible imatge fotogràfica.
FM: No quiero dar la impresión de que estoy argumentando que la cobertura de un evento de un artista es superior a la de los fotógrafos. Son totalmente diferentes y ambos tienen sus méritos. Los editores no entienden realmente lo que los artistas pueden hacer por ellos. En el campo de la publicación tienden a ver las cosas como fotográficamente interesantes. Cuando la policía de Alabama dirigieron las mangueras sobre aquellos manifestantes, aquello produjo una terrible imagen fotográfica.
(A sota: El Dr. Martin Luther King Jr. parlant en una manifestació a Winnetka, Illinois)
(Abajo: El Dr.. Martin Luther King Jr. Hablando en una manifestación en Winnetka, Illinois)
Però les fotografies no van dir la història sencera. Ells no van dir quina mena de persones eren, com van arribar allà, a on anaven. Aquesta és la mena coses que l'artista-reporter pot fer.
Pero las fotografías no dijeron la historia entera. Ellos no dijeron qué tipo de personas eran, como llegaron allí, a dónde iban. Éste es el tipo cosas que el artista-reportero puede hacer.
(Robert Shelton, Assistent Imperial del KKK, dibuixat a Birmingham, Alabama)
(Robert Shelton, Asistente Imperial del KKK, dibujado en Birmingham, Alabama)
(Sherif del Comtat de Dallas, James Clark, dibuixat a Selma, Alabama)
(Sherif del Condado de Dallas, James Clark, dibujado a Selma, Alabama)
FM: No obstant, aquestes possibilitats no han estat reconegudes pels artistes, perquè no han estat reconeguts pels editors que són els que compren el seu treball. Hi ha una aproximació fotogràfica i una aproximació artística. No és tant una qüestió d'anar en contra del realisme com d'intensificar la realitat. Hi ha una segona visió, una visió diferent, que l'artista pot treure de la història. L'artista pot entrar en les ments de la gent. Ell pot accentuar el color, fer la història més punxant. Aquesta és l'excitació de l'art.
FM: No obstante, estas posibilidades no han sido reconocidas por los artistas, porque no han sido reconocidos por los editores que son los que compran su trabajo. Hay una aproximación fotográfica y una aproximación artística. No es tanto una cuestión de ir en contra del realismo como de intensificar la realidad. Hay una segunda visión, una visión diferente, que el artista puede sacar de la historia. El artista puede entrar en las mentes de la gente. Él puede acentuar el color, hacer la historia más punzante. Esta es la excitación del arte.
(Pare Maurice Ouellet, primer pastor de l'esglèsia del "Negro" a Selma, el qual va entrevistar McMahon durant les manifestacions, i el primer home involucrat en la proposta del registre de votants. Va ser més tard traslladat.)
(Padre Maurice Ouellet, primer pastor de la iglesia del "Negro" en Selma, el cual entrevistó McMahon durante las manifestaciones, y el primer hombre involucrado en la propuesta del registro de votantes. Fue más tarde trasladado.)
FAS: Una vegada algú va dir que vosté posa "una extradimensió de significat" a les seves il·lustracions. És això fet conscientement o és simplement el sorgiment del punt de vista que té l'artista de la vida?
FAS: Una vez alguien dijo que usted pone "una extradimensión de significado" en sus ilustraciones. ¿Es esto hecho conscientemente o es simplemente el surgimiento del punto de vista que tiene el artista de la vida?
FM: El que busco és un símbol, el detall significatiu que explicarà la història. Quan jo vaig fer un dibuix del Dia del Nen del Japó vaig adonar-me de totes les carpes volants. És un dia on ells celebren els seus fills. Cada família fa volar una carpa de drap des de les seves teulades, una per cada fill i filla. Llavors vaig deixar que les banderes dominaren el dibuix.
FM: Lo que busco es un símbolo, el detalle significativo que explicará la historia. Cuando yo hice un dibujo del Día del Niño de Japón me di cuenta de todas las carpas volantes. Es un día donde ellos celebran a sus hijos. Cada familia hace volar una carpa de trapo desde sus tejados, una por cada hijo e hija. Entonces dejé que las banderas dominaran el dibujo.
FM: Quan estava fent la meva sèrie Ecuménica a Roma em vaig adonar d'un set de televisió a una colúmna dòrica, suggerint els canvis a l'Esglèsia. Vaig afegir això al dibuix, per descomptat.
FM: Cuando estaba haciendo mi serie Ecuménica en Roma me di cuenta de un set de televisión en una columna dórica, sugiriendo los cambios en la Iglesia. Añadí esto al dibujo, por supuesto.
(A sota: La sèrie Ecumènica de McMahon)
(Debajo: La serie Ecuménica de McMahon)
FM: Quan vaig fer una trobada d'oficials del Common Market vaig dibuixar un garbuix de fils que enllaçaven cada delegat als seus col·legues a través de la cabina dels intérprets.
FM: Cuando hice un encuentro de oficiales del Common Market dibujé una maraña de hilos que enlazaban cada delegado a sus colegas a través de la cabina de los intérpretes.
(A dalt i abaix: dues peces de la sèrie de McMahon del Common Market )
(Arriba y abajo: dos piezas de la serie de McMahon del Common Market)
Quan vaig dibuixar un clergue asiàtic vaig posar un ventilador elèctric en primer terme per mostrar quanta calor feia en aquella part de la Índia. El que estic intentat fer és presentar la veritat mitjançant aquesta dimension afegida de veure. No tots els editors apostarien per això. Ells es queixarien, "Però això és interpretatiu!" I per descomptat ho és. Però crec que pots comunicar més "veritat" d'aquesta manera que fent-ho amb fotografies.
Cuando dibujé un clérigo asiático puse un ventilador eléctrico en primer término para mostrar cuánto calor hacía en aquella parte de la India. Lo que estoy intentado hacer es presentar la verdad mediante esta dimension añadida de ver. No todos los editores apostarían por ello. Ellos se quejarían, "Pero esto es interpretativo!" Y por supuesto lo es. Pero creo que puedes comunicar más "verdad" de esta manera que haciéndolo con fotografías.
Agafeu el dibuix que vaig fer d'una família Japonesa a la sala d'estar de casa seva. L'habitació té el terra tradicional, el tatami, però vaig adonar-me que hi havia un aparell de televisió que em suggeria que fins i tot en una família tradicional, fermament estructurada, hi ha consciència del mòn exterior.
Tomad el dibujo que hice de una familia Japonesa en la sala de estar de su casa. La habitación tiene el suelo tradicional, el tatami, pero me di cuenta de que había un aparato de televisión que me sugería que incluso en una familia tradicional, firmemente estructurada, hay conciencia del mundo exterior.
Quan vaig fer un dibuix d'Adlai Stevenson vaig mostrar-lo com un home taciturn, assegut a un escriptori abarrotat. Els llibres omplien la paret del seu darrere, aprop hi havien fotografies dels seus nens i Abraham Lincoln. Jo estava interessat en l'Stevenson, l'home pensador. Aquesta va ser la manera com el vaig veure, sol i pensatiu, entre coses que ell estimava. Un fotògraf hagués enregistrat l'escena, però als detalls no els hauria donat el mateix émfasi.
Cuando hice un dibujo de Adlai Stevenson mostré como un hombre taciturno, sentado en un escritorio abarrotado. Los libros llenaban la pared detrás suyo, cerca habían fotografías de sus hijos y Abraham Lincoln. Yo estaba interesado en el Stevenson, el hombre pensador. Esta fue la manera como lo vi, solo y pensativo, entre cosas que él quería. Un fotógrafo hubiera registrado la escena, pero los detalles no les habría dado el mismo énfasis.