Entrevista a Franklin McMahon. 2a part / Entrevista a Franklin McMahon. 2ª parte.

English version here.

El 3 de Març de 2012 va morir en Franklin McMahon un dels grans dibuixants del reporterisme gràfic. Em vaig trobar aquest article a la pàgina de Today's InspirationVaig demanar permís al seu responsable en Leif S. Peng i aquí teniu la traducció de la transcripció que van fer a el 12 de febrer de 2013 .
El 3 de Marzo de 2012 murió Franklin McMahon uno de los grandes del reporterismo gráfico. Me encontré este artículo en la página de Today 's Inspiration. Pedí permiso a su responsable Leif S. Peng y aquí tenéis la traducción de la transcripción que hicieron a el 12 de febrero de 2013.

"La revista Famous Artists Magazine de la primavera de 1968 conté una entrevista a Franklin McMahon.
"La revista Famous Artists Magazine de la primavera de 1968 contiene una entrevista a Franklin McMahon

FAS: Va dir que no tens gaire temps per canviar d'opinió quan estàs a fora treballant. No se sent sempre amb presses i amb massa pressió per treballar bé?
FAS: Dijo que no tiene mucho tiempo para cambiar de opinión cuando está fuera trabajando. ¿No se siente siempre con prisas y con demasiada presión para trabajar bien?



FM: Si un editor m'envia a dues mil milles per fer una sèrie de dibuixos de, digue'm-ne, un esdeveniment polític, això és el que he de fer amb les millors de les meves habilitats. No puc arribar allà i decidir això, el mateix dia, prefereixo dibuixar un gerro de flors.
FM: Si un editor me envía a dos mil millas para hacer una serie de dibujos de digamos, un evento político, esto es lo que tengo que hacer con las mejores de mis habilidades. No puedo llegar allí y decidir eso el mismo día, prefiero dibujar un jarrón de flores.


FM: Crec que l'artista-reporter s'enfronta més amb un repte que els artistes que persegueixen els seus objectius a un estudi però que no ho fan. Però també és recompensat. Penso que guanyes amb la interacció, de la pressió i l'excitació. Això no disminueix l'art. Això afegeix una dimensió d'inmediatesa.
FM: Creo que el artista-reportero se enfrenta además con un reto que los artistas que persiguen sus objetivos en un estudio no lo hacen. Pero también es recompensado. Pienso que ganas con la interacción, de la presión y la excitación. Esto no disminuye el arte. Esto añade una dimensión de inmediatez.


FM: Treballant, al mateix moment, experimentes interactuació, la teva i la d'aquells que estan involucrats en l'acció, i la veus venint d'un munt de llocs. L'artista-reporter -i jo em definiria com un artista que està involucrat amb events de la seva época - no només veu, sinó que també interpreta.
FM: Trabajando, en el mismo momento, experimentas interactuación, la tuya y la de aquellos que están involucrados en la acción, y la ves viniendo de un montón de sitios. El artista-reportero-y yo me definiría como un artista que está involucrado con eventos de su época - no sólo ve, sino que también interpreta.


FM: Ell dóna a un event un significat mirant-ho des d'una altra dimensió, d'alguna manera com treballa un pintor cubista. Ell pot veure al voltant de les cantonades del temps, així com de l'espai, per donar a la seva imatge profunditat com significat. L'artista-reporter pot fer la major part del temps allò que només els millors fotògrafs poden aconseguir a vegades. Pot mirar darrera o davant del significat d'un event.
FM: Él (el artista-reportero) da a un evento un significado mirándolo desde otra dimensión, de alguna manera como trabaja un pintor cubista. Él puede ver alrededor de las esquinas del tiempo, así como del espacio, para dar a su imagen profundidad como significado. El artista-reportero puede hacer la mayor parte del tiempo lo que sólo los mejores fotógrafos pueden conseguir a veces. Puede mirar detrás o adelante del significado de un evento.

FAS: El seu treball dóna fe co és d'important un artista-reporter quan cobreix un event. No obstant això, moltes revistes i diaris depenen de la fotografia més que en l'art per capturar els successos de la història. Per què els artistes no han tingut més impacte en el reportatge?
FAS: Su trabajo da fe de como es de importante un artista-reportero cuando cubre un evento. Sin embargo, muchas revistas y periódicos dependen de la fotografía más que en el arte para capturar los sucesos de la historia. ¿Por qué los artistas no han tenido más impacto en el reportaje?

FM: No vull donar la impressió que estic argumentant que la cobertura d'un event d'un artista és superior a la dels fotògrafs. Són totalment diferents i ambdós tenen els seus mèrits. Els editors no entenen realment el que els artistes poden fer per ells. En el camp de la publicació tendeixen a veure les coses com fotogràficament interessants. Quan la policia d'Alabama van dirigir les mangueres sobre aquells manifestants, allò va produir una terrible imatge fotogràfica.
FM: No quiero dar la impresión de que estoy argumentando que la cobertura de un evento de un artista es superior a la de los fotógrafos. Son totalmente diferentes y ambos tienen sus méritos. Los editores no entienden realmente lo que los artistas pueden hacer por ellos. En el campo de la publicación tienden a ver las cosas como fotográficamente interesantes. Cuando la policía de Alabama dirigieron las mangueras sobre aquellos manifestantes, aquello produjo una terrible imagen fotográfica.

(A sota: El Dr. Martin Luther King Jr. parlant en una manifestació a Winnetka, Illinois)
(Abajo: El Dr.. Martin Luther King Jr. Hablando en una manifestación en Winnetka, Illinois)



Però les fotografies no van dir la història sencera. Ells no van dir quina mena de persones eren, com van arribar allà, a on anaven. Aquesta és la mena coses que l'artista-reporter pot fer.
Pero las fotografías no dijeron la historia entera. Ellos no dijeron qué tipo de personas eran, como llegaron allí, a dónde iban. Éste es el tipo cosas que el artista-reportero puede hacer.

(Robert Shelton, Assistent Imperial del KKK, dibuixat a Birmingham, Alabama)
(Robert Shelton, Asistente Imperial del KKK, dibujado en Birmingham, Alabama)


(Sherif del Comtat de Dallas, James Clark, dibuixat a Selma, Alabama)
(Sherif del Condado de Dallas, James Clark, dibujado a Selma, Alabama)



FM: No obstant, aquestes possibilitats no han estat reconegudes pels artistes, perquè no han estat reconeguts pels editors que són els que compren el seu treball. Hi ha una aproximació fotogràfica i una aproximació artística. No és tant una qüestió d'anar en contra del realisme com d'intensificar la realitat. Hi ha una segona visió, una visió diferent, que l'artista pot treure de la història. L'artista pot entrar en les ments de la gent. Ell pot accentuar el color, fer la història més punxant. Aquesta és l'excitació de l'art.
FM: No obstante, estas posibilidades no han sido reconocidas por los artistas, porque no han sido reconocidos por los editores que son los que compran su trabajo. Hay una aproximación fotográfica y una aproximación artística. No es tanto una cuestión de ir en contra del realismo como de intensificar la realidad. Hay una segunda visión, una visión diferente, que el artista puede sacar de la historia. El artista puede entrar en las mentes de la gente. Él puede acentuar el color, hacer la historia más punzante. Esta es la excitación del arte.

(Pare Maurice Ouellet, primer pastor de l'esglèsia del "Negro" a Selma, el qual va entrevistar McMahon durant les manifestacions, i el primer home involucrat en la proposta del registre de votants. Va ser més tard traslladat.)
(Padre Maurice Ouellet, primer pastor de la iglesia del "Negro" en Selma, el cual entrevistó McMahon durante las manifestaciones, y el primer hombre involucrado en la propuesta del registro de votantes. Fue más tarde trasladado.)




FAS: Una vegada algú va dir que vosté posa "una extradimensió de significat" a les seves il·lustracions. És això fet conscientement o és simplement el sorgiment del punt de vista que té l'artista de la vida?
FAS: Una vez alguien dijo que usted pone "una extradimensión de significado" en sus ilustraciones. ¿Es esto hecho conscientemente o es simplemente el surgimiento del punto de vista que tiene el artista de la vida?

FM: El que busco és un símbol, el detall significatiu que explicarà la història. Quan jo vaig fer un dibuix del Dia del Nen del Japó vaig adonar-me de totes les carpes volants. És un dia on ells celebren els seus fills. Cada família fa volar una carpa de drap des de les seves teulades, una per cada fill i filla. Llavors vaig deixar que les banderes dominaren el dibuix.
FM: Lo que busco es un símbolo, el detalle significativo que explicará la historia. Cuando yo hice un dibujo del Día del Niño de Japón me di cuenta de todas las carpas volantes. Es un día donde ellos celebran a sus hijos. Cada familia hace volar una carpa de trapo desde sus tejados, una por cada hijo e hija. Entonces dejé que las banderas dominaran el dibujo.


FM: Quan estava fent la meva sèrie Ecuménica a Roma em vaig adonar d'un set de televisió a una colúmna dòrica, suggerint els canvis a l'Esglèsia. Vaig afegir això al dibuix, per descomptat.
FM: Cuando estaba haciendo mi serie Ecuménica en Roma me di cuenta de un set de televisión en una columna dórica, sugiriendo los cambios en la Iglesia. Añadí esto al dibujo, por supuesto.

(A sota: La sèrie Ecumènica de McMahon)
(Debajo: La serie Ecuménica de McMahon)


FM: Quan vaig fer una trobada d'oficials del Common Market vaig dibuixar un garbuix de fils que enllaçaven cada delegat als seus col·legues a través de la cabina dels intérprets.
FM: Cuando hice un encuentro de oficiales del Common Market dibujé una maraña de hilos que enlazaban cada delegado a sus colegas a través de la cabina de los intérpretes.


(A dalt i abaix: dues peces de la sèrie de McMahon del Common Market )
(Arriba y abajo: dos piezas de la serie de McMahon del Common Market)


Quan vaig dibuixar un clergue asiàtic vaig posar un ventilador elèctric en primer terme per mostrar quanta calor feia en aquella part de la Índia. El que estic intentat fer és presentar la veritat mitjançant aquesta dimension afegida de veure. No tots els editors apostarien per això. Ells es queixarien, "Però això és interpretatiu!" I per descomptat ho és. Però crec que pots comunicar més "veritat" d'aquesta manera que fent-ho amb fotografies.
Cuando dibujé un clérigo asiático puse un ventilador eléctrico en primer término para mostrar cuánto calor hacía en aquella parte de la India. Lo que estoy intentado hacer es presentar la verdad mediante esta dimension añadida de ver. No todos los editores apostarían por ello. Ellos se quejarían, "Pero esto es interpretativo!" Y por supuesto lo es. Pero creo que puedes comunicar más "verdad" de esta manera que haciéndolo con fotografías.

Agafeu el dibuix que vaig fer d'una família Japonesa a la sala d'estar de casa seva. L'habitació té el terra tradicional, el tatami, però vaig adonar-me que hi havia un aparell de televisió que em suggeria que fins i tot en una família tradicional, fermament estructurada, hi ha consciència del mòn exterior.
Tomad el dibujo que hice de una familia Japonesa en la sala de estar de su casa. La habitación tiene el suelo tradicional, el tatami, pero me di cuenta de que había un aparato de televisión que me sugería que incluso en una familia tradicional, firmemente estructurada, hay conciencia del mundo exterior.

Quan vaig fer un dibuix d'Adlai Stevenson vaig mostrar-lo com un home taciturn, assegut a un escriptori abarrotat. Els llibres omplien la paret del seu darrere, aprop hi havien fotografies dels seus nens i Abraham Lincoln. Jo estava interessat en l'Stevenson, l'home pensador. Aquesta va ser la manera com el vaig veure, sol i pensatiu, entre coses que ell estimava. Un fotògraf hagués enregistrat l'escena, però als detalls no els hauria donat el mateix émfasi.
Cuando hice un dibujo de Adlai Stevenson mostré como un hombre taciturno, sentado en un escritorio abarrotado. Los libros llenaban la pared detrás suyo, cerca habían fotografías de sus hijos y Abraham Lincoln. Yo estaba interesado en el Stevenson, el hombre pensador. Esta fue la manera como lo vi, solo y pensativo, entre cosas que él quería. Un fotógrafo hubiera registrado la escena, pero los detalles no les habría dado el mismo énfasis.

Hospital de Sant Pau. Jornada de portes obertes.

És un dels edificis que no he visitat mai de Barcelona, i que tampoc mai abans havia dibuixat, així que aprofitant una crida que havia fet la Meri Martorell no m'ho vaig pensar dos cops i em vaig apuntar. Vaig arribar i en Juan Linares i la Françoise Rey ja hi eren allà. És maco que el grup, des què es va fer el simposi ha crescut i Facebook ens està ajudant a que cada cop hi hagi més activitat. Sorgeixen més grups i es fan més crides. Es fan tantes que no podem anar a totes.

Un cop allà em vaig assabentar que obrien a les 11h i havíem quedat una hora abans! Però mirant a la cua que ja hi havia era normal. Dubtant entre si esperàvem o ens posavem a fer cua, més gent havia arribat, així que ens vàrem posar a fer cua.

La Montse Fortino va arribar, en Jaillus i molta més gent que no coneixia. Esperant i esperant vam treure la llibreta i vam dibuixar una mica.

Després d'una hora tots vam poder entrar. El fet que fossin jornades de portes obertes i que en pocs dies l'entrada seria de 8€, segur que eren bones raons per animar a locals i turistes a fer una cua enorme.


Un cop a dins tot ha estat renovat, li han fet una neteja i han posat en forma a un edifici que ha estat en obres durant més de cinc anys. Encara queden espais per rehabilitar, de 10 pavellons només queden 3 i de 100 milions d'euros que havien pressupostat s'han gastat 60. Les previsions són molt positives per aquest conjunt arquitectònic que vol fer la competència a la Sagrada Família. Potser no té l'atractiu que pot tenir una obra en procés, però les possibilitats que pot oferir com equipament són sense cap mena de dubte moltes més que l'obra d'en Gaudí.


Ja al pati interior, que comunica tots els pavellons, vam començar a dibuixar. Com totes les obres modernistes requeria un temps. Jo vaig fer el que vaig poder. El comentari general era que Gérard Michel gaudiria com un cosac amb tots aquests edificis. Hi ha gent, com el que es mereix entrar en llocs com aquests gratuït. Per cert! Bonne Aniversaire, Gérard!

Vic Cello Festival

Què es pot fer un diumenge a la tarda? Se m'ocorren unes quantes coses, una d'elles pot ser amorriar-se, que no és una mala pràctica. La setmana passada, per la meva part, vaig anar amb la família a Vic a escoltar els guanyadors del Festival de Violoncel de Vic. Aquesta és la primera edició però per l'ambient que hi havia em sembla que segur celebrarà moltes més edicions. Aquest any, la meva filla Aitana, ha començat a tocar el violoncel i així que per fomentar al màxim el seu afany de violoncel, vam anar amb tots els alumnes de violoncel de l'escola municipal on assisteix.



Aitana practicant el violones a la seca escola de música.

Nosaltres vam arribar aviat i ens vam apropar al centre, vàrem prendre alguna cosa a la plaça major i vam gaudir del sol. Era un dia perfecte. Vic és coneguda pels embotits, però sent diumenge no vam poder complir amb la tradició de venir carregats de "fuets", "secallones" o "llonganisses". Ens conformem amb passejar i gaudir del Sol


Plaça Major de Vic, lloc on se celebra el mercat des de l'Edat Mitjana.

Quan surts de Barcelona sembla que més enllà no hi hagi res, però l'egocentrisme de la gent que vivim a la capital, de tant en tant, necessita rebre una pantuflada com la que vaig rebre jo. El festival em va sorprendre i encara més em va sorprendre l'auditori, on es va dur a terme el concert, l'Atlàntida. Una sala enorme, dins d'un complex cultural ben equipat. Afortunadament, el continent i el contingut s'ajustaven a la perfecció, no com altres continents que no tenen contingut.


Concert a l'Atlàntida, Centre d'Arts Escèniques d'Osona.

Va valer la pena, em vaig divertir molt dibuixant el concert, m'hagués agradat dibuixar durant tota la setmana les seves classes i concerts. I molta enveja em donen tots ells que poden tocar un instrument.


Entrevista a Franklin McMahon. 1a part / Entrevista a Franklin McMahon. 1ª parte.

English version here.

El 3 de Març de 2012 va morir en Franklin McMahon un dels grans dibuixants del reporterisme gràfic. Em vaig trobar aquest article a la pàgina de Today's Inspiration. Vaig demanar permís al seu responsable en Leif S. Peng i aquí teniu la traducció de la transcripció que van fer a el 12 de febrer de 2013 .
El 3 de Marzo de 2012 murió Franklin McMahon uno de los grandes del reporterismo gráfico. Me encontré este artículo en la página de Today 's Inspiration. Pedí permiso a su responsable Leif S. Peng y aquí tenéis la traducción de la transcripción que hicieron a el 12 de febrero de 2013.

"La revista Famous Artists Magazine de la primavera de 1968 conté una entrevista a Franklin McMahon.
"La revista Famous Artists Magazine de la primavera de 1968 contiene una entrevista a Franklin McMahon.  


FAS: Si pogués destacar alguna cosa sobre la seva filosofia com a il·lustrador, què seria? 
FM: Diria que l'artista ha de sortir de l'estudi i mirar al seu voltant. Ha d'escollir una cosa que li interessi. La possibilitat llavors d'intereactuar amb un tema augmenta. Aquesta és la meva idea que un artista dibuixant directament en el lloc experimenta una interacció amb el tema i per tant extreu d'aquest un tipus de significat que no pot ser aconseguit d'una altra manera.
FAS: Si pudiera destacar algo sobre su filosofía como ilustrador, ¿qué sería?
FM: Diría que el artista debe salir del estudio y mirar a su alrededor. Debe escoger algo que le interese. La posibilidad entonces de intereactuar con un tema aumenta. Ésta es mi idea de que un artista dibujando directamente en el lugar experimenta una interacción con el tema y por lo tanto extrae del mismo un tipo de significado que no puede ser alcanzado de otra manera.


FM: Quan la fotografia va aconseguir ser notòria l'artista va claudicar i va tornar a l'estudi. És el moment de sortir fora. Penso també que estem, sovint, molt preocupats amb com es fa un dibuix i no massa amb el què ha de dir. La supeficie, l'aiguada, la llum, l'ombra, semblen més importants que el que hi ha al dibuix. La tècnica no és tant important com el contingut.
FM: Cuando la fotografía consiguió ser notoria el artista claudicó y volvió al estudio. Es el momento de salir afuera. Pienso también que estamos, a menudo, muy preocupados con cómo se hace un dibujo y no demasiado con lo que tiene que decir. La supeficie, la aguada, la luz, la sombra, parecen más importantes que lo que hay en el dibujo. La técnica no es tant importante como el contenido.



FAS: Pot dir-nos alguna cosa sobre els seus materials de treball? Llavors podem oblidar-nos de la tècnica per a la resta de l'entrevista. 
FM: Majoritàriament treball amb llapis, un Veriblack 315, el qual té un grafit gruixut i suau, i amb un llapis de carbonet que té una mina de carbonet en lloc de grafit. Porto sempre un munt d'aquests llapis a la butxaca i els afil · le amb una fulla d'afaitar. El paper que ús ve en grans blocs de 14 per 17 polzades (35,56 cm per 43,18 cm) per a temes petits com retrats i de 22 per 30 polzades (55,88 cm per 76,2 cm) per a grans escenes com la catedral de Colònia. Necessites uns mitjans portàtils per treballar. No cargarías amb un cavallet en el meu tipus de treball.
FAS: ¿Puede decirnos algo sobre sus materiales de trabajo? Entonces podemos olvidarnos de la técnica para el resto de la entrevista.
FM: Mayoritariamente trabajo con lápiz, un Veriblack 315, el cual tiene un grafito grueso y suave, y con un lápiz de carboncillo que tiene una mina de carboncillo en lugar de grafito. Llevo siempre un montón de estos lápices en mi bolsillo y los afilo con una cuchilla de afeitar. El papel que uso viene en grandes blocs de 14 por 17 pulgadas (35,56 cm por 43,18 cm) para temas pequeños como retratos y de 22 por 30 pulgadas (55,88 cm por 76,2 cm) para grandes escenas como la catedral de Colonia. Necesitas unos medios portátiles para trabajar. No cargarías con un caballete en mi tipo de trabajo.


FAS: Quan estava ensenyant els seus dibuixos realitzats in situ als instructors un d'ells va comentar, "Aquesta és una mesura molt agressiva." Què volia dir?
FM: Molts fan petits esboços i llavors tornen a l'estudi i treballen sobre ells. Jo treballo a la mida de la reproducció quan surto a fora. Quan comences un dibuix no saps com evolucionarà, no obstant no tinc gaire temps per canviar la meva idea quan estic a fora. M'agrada treballar per tot el paper. Molts artistes descriuen el treball que fan fora com un esboç, com dibuixos inacabats. No obstant, jo dibuixo. Sovint faig l'art final in situ. Jo m'agobio quan faig esboços per finalitzar més endavant. Comences a preguntar-te la composició serà la correcta, la intersecció d'això i això funcionarà? Dibuixo les grans línies del contorn i veig el dibuix llavors. Si no l'acabo al lloc, tinc al menys els ossos per engrossir-ho més tard. Prefereixo estar involucrat en l'event en el moment. Crec que treus profit d'això. Puc acabar amb els detalls després, com dibuixar cada totxo.
FAS: Cuando estaba enseñando sus dibujos realizados in situ a los instructores uno de ellos comentó, "Ésta es una medida muy agresiva." ¿Qué quería decir?
FM: Muchos hacen pequeños bocetos y entonces vuelven al estudio y trabajan sobre ellos. Yo trabajo en la medida de la reproducción cuando salgo fuera. Cuando comienzas un dibujo no sabes cómo evolucionará, no obstante no tengo mucho tiempo para cambiar mi idea cuando estoy fuera. Me gusta trabajar por todo el papel. Muchos artistas describen el trabajo que hacen fuera como un esbozo, como dibujos inacabados. No obstante, yo dibujo. A menudo hago el arte final in situ. Yo me agobio cuando hago bocetos para finalizar más adelante. Empiezas a preguntarte la composición será la correcta, la intersección de esto y esto funcionará? Dibujo las grandes líneas del contorno y veo el dibujo entonces. Si no la termino en el lugar, tengo menos los huesos para engrosar más tarde. Prefiero estar involucrado en el evento en el momento. Creo que sacas provecho de ello. Puedo terminar con los detalles después, como dibujar cada ladrillo.



FM: No hi ha cap drecera o truc per aquesta feina tant tediosa, però intento fer que cada traç compti.
FM: No hay ningún atajo o truco para este trabajo tan tedioso, pero intento hacer que cada trazo cuente.

FAS: Com pot fer un treball d'arquitectura tant detallat i alhora capturar l'acció?
FM: Per la meva feina de Common Market vaig fer un dibuix de Monnet sortint d'un edifici, però vaig dibuixar l'edifici el dia anterior. I només vaig tenir un parell de segons per atrapar en Monnet.
FAS: ¿Cómo puede hacer un trabajo de arquitectura tanto detallado ya la vez capturar la acción? 
 FM: Por mi trabajo de Common Market hice un dibujo de Monnet saliendo de un edificio, pero dibujé el edificio el día anterior. Y sólo tuve un par de segundos para atrapar en Monnet.



FM: Quan vaig fer els cardenals marxant de St. Pere sabia que Sant Pere seria allà el dia següent, llavors podia tornar al dia següent. El que volia capturar era el moment de quan ells baixaven les escales, i vaig fer l'esboç del monument del primer terme mentre els esperava que sortissin.
FM: Cuando hice los cardenales marchando de S. Pedro sabía que la catedral estaría allí al día siguiente, entonces podía volver. Lo que quería capturar era el momento de cuando ellos bajaban las escaleras, e hice el boceto del monumento del primer término mientras los esperaba que salieran.



FAS: Quanta estona necessita per fer un d'aquest dibuixos "in situ"?
FM: Tot depén del tema. Quan vaig dibuixar l'Arquebisbe de Toquio vaig fer molts esboços ràpids mentre ell feia el sermó. Això va ser no més de cinc minuts. El meu dibuix de la trobada de dignataris catòlics a Sant Pere va ser mig dia.
FAS: ¿Cuánto tiempo necesita para hacer uno de estos dibujos "in situ"? 
FM: Todo depende del tema. Cuando dibujé el Arzobispo de Tokio hice muchos bocetos rápidos mientras él hacía el sermón. Esto fue no más de cinco minutos. Mi dibujo del encuentro de dignatarios católicos en San Pedro fue medio día.



FAS: A vegades quan s'hi posa en una feina inclou anotacions del tema que tracta als seus esboços. Com pot tenir temps per escriure i fer també dibuixos?
FM: Jo prenc notes directament en el paper de dibuix quan el subjecte diu alguna cosa que m'interessa, o faig anotacions més tard i així no me n'oblido. La meva dona és molt útil mentre dibuixo. A vegades ella m'acompanya en els meus viatges. Ella pot esbrinar un munt de coses només voltant per les botigues, comprant formatge i pa. Jo proporciono descripcions llargues, plenes de detalls. Intento aconseguir l'esperit de l'escena en les meves paraules tal i com intento fer-ho amb els meus dibuixos. Els editors llavors destil·len la meva història per ajustar-se a l'espai.
FAS: A veces cuando se pone en un trabajo incluye anotaciones del tema que trata a sus bocetos. ¿Cómo puede tener tiempo para escribir y hacer también dibujos? 
 FM: Yo tomo notas directamente en el papel de dibujo cuando el sujeto dice algo que me interesa, o hago anotaciones más tarde y así no me olvido. Mi mujer es muy útil mientras dibujo. A veces ella me acompaña en mis viajes. Ella puede averiguar un montón de cosas sólo alrededor por las tiendas, comprando queso y pan. Yo proporciono descripciones largas, llenas de detalles. Intento conseguir el espíritu de la escena en mis palabras tal y como intento hacerlo con mis dibujos. Los editores entonces destilan mi historia para ajustarse al espacio.


Moltes gràcies a Matt Dicke, qui  ha aportat moltes de les imatges per fer aquest article."
Entrada original de TODAY'S INSPIRATION.

Muchas gracias a Matt Dicke, que ha aportado muchas de la imágenes para hacer este artículo."
Entrada original de TODAY'S INSPIRATION.


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...